Ja sé que és un tema força trillat, i gairebé tant antic com la mateixa xarxa, però xafardejant per la web he trobat el següent gràfic sobre tota la informació que generem sobre nosaltres mateixos pel sol fet de publicar en un blog.Bé si voleu ja us el mirareu... l'interessant del tema és que avui dia si volem "existir" ho hem de fer tant en el pla off-line com en l'on-line i en tots dos deixem empremta "digital", i mai millor dit.
D'aquí en sorgeixen noves necessitats i models de negoci: Sarkozy contracta un assistent per "netejar" la seva imatge a la xarxa, empreses que esborren tot allò negatiu d'un mateix a Internet, empreses que ens gestionen el correu quan hem deixat de ser "operatius", és a dir morts...
D'aquí sorgeixen una sèrie de preguntes de caràcter ètic que són tant grates als filòsofs de la comunicació, teòrics, polítics i demés policies de la moral: és lícit posar límits a la xarxa? On comença i on acaba l'esfera personal i la privada? El fet de voler protegir les nostres dades a la web suposa, a la pràctica, la nostra mort "digital"?
Personalment crec que posar límits a la xarxa és voler posar valles al camp... cadascú ha de ser conscient del què suposa ser a la xarxa i tot allò que implica... és clar que per això potser hauríem de rebre algun tipus d'educació o informació al respecte... però això ja és un altre tema...
