L'era de l'Outsourcing?

Acabo de llegir que Amazon a part de comerciar amb objectes, és a dir amb àtoms, també comercia amb bits. M'explico. No n'ha tingut prou amb llançar el Kindle, o llibre electrònic (fet que ja ha estat comentat en altres blogs del Planeta Fonaments), sinó que ara s'ha llançat a la comercialització d'emmagatzematge per a usos comercials. Així, després que veiessim com Google llançava Gmail el servei de correu amb capacitat d'emmagatzamatge lliure (i així fer la competència a hotmail de Microsoft) el següent pas ha estat emprès per l'empresa de Jeff Bezos: alliberar-nos de part del hardware, i aquest passa a estar present a la xarxa. El negoci es troba en aconseguir economies d'escala, ja que la capacitat d'emmagatzematge, a la llarga (i com ens demostra Gmail), es convertirà en una commodity. En aquest aspecte és molt interessant llegir el següent article, on Chris Anderson (el mateix autor de "The Long Tail") teoritza sobre això.

Això m'ha fet pensar que cada vegada més i gràcies a la web ens estem alliberant de càrregues innecessàries en forma d'àtoms: recordeu quan escoltàvem música en cd's? O bé llegiem la premsa en paper? O escriviem cartes?

De fet ja hi ha autors (Kevin Kelly a "Out of Control", Howard Rheingold a "Las multitudes inteligentes"), pel.lícules ("The Matrix", "Días Extraños", "La memoria de los muertos" ) o certes realitats de la xarxa (crowdsourcing, wikipedia!) que han teoritzat sobre el següent pas: alliberar la nostra consciència a la xarxa. Ja sé que sona a ciència ficció, però no és tant descabellat: en comptes d'escriure un llibre on deixem plasmats els nostres pensaments perquè no fer el mateix a la xarxa? Què és un blog, almenys en part, sinó una forma de deixar en bits allò que ens agrada, filies i fòbies? Tal i com ja vam comentar en un dels debats d'Introducció a la Societat de la Informació el món dels cyborgs no queda tant lluny... Homes amb protesis que escriuen un blog... Per quan un connector USB al cervell? Per quan externalitzar la nostra consciència a la xarxa? Per quan l'era de l'outsourcing?

El grup Intercom

Quan pensem en Internet sovint ens venen al cap els noms que acaparen els grans titulars de la premsa econòmica (Microsoft, Apple, Yahoo!, Google, etc) però no prestem atenció a allò que tenim més a prop de casa.

És per això que m'agradaria parlar del grup Intercom. Potser el nom del grup no ens sona de bones a primeres però si parlem d'Infojobs, Neurona o Softonic potser sí que ja ens comença a sonar. El grup Intercom és la matriu que hi ha al darrera d'aquestes pàgines i té l'oficina a Sant Cugat del Vallès.

Aquest grup representa un cas exitós d'incubadora d'empreses relacionades amb la tecnologia i ja des dels seus inicis, el 1995, han apostat per Internet, primer com a proveïdors d'accés, i més tard per centrar-se en els negocis on line.

Les activitats dels negocis que abarquen és molt variada, però totes tenen en comú que són negocis presents a la xarxa: des de descàrrega de programes i aplicacions (Softonic), buscador de formació especialitzada (emagister), ofertes de vaixells!! (CosasDeBarcos), compra de productes frescos directament al pagès (directodelcampo)... La llista és llarga. De fet dos dels productes més exitosos han estat venuts en part (Infojobs) o bé totalment (Neurona, ara Xing). Negoci rodó.

El grup Intercom, a més, ens ensenya que pàgines web fetes i pensades des d'aquí poden ser, i de fet són, igual d'exitoses que qualsevol altre. Softonic és líder de descàrregues a Europa i, a part de la versió espanyola, existeixen la versió francesa, alemanya i anglesa (aquesta última per intentar l'assalt al liderat mundial). Infojobs va llançar, amb èxit, les versions italiana i polonesa...

"Només" es tracta de talent, visió de negoci, oportunitat... i d'un grup inversor al darrera, és clar!!

Reactable: Música i Tecnologia

Reactable? Què és aquesta paraulota? És un nou terme terme tècnic? A què fa referència? Sona, i mai millor dit!!, a tecnologia... musical per ser exactes. Segurament algun de vosaltres ja sabreu de què estic parlant. El Reactable és, ni més ni menys, un nou instrument musical electrònic nascut al Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. I què té de particular? Com explicar-ho... A part de tenir una aparença que ens remet als millors clàssics de la ciència ficció es tracta de tots els instruments en un... m'explico: partint de les bases dels sintetitzadors modulars dels anys seixanta se'n pot extreure una àmplia gamma de sons: jazz, clàssica, pop, electrònica pura i dura... És això el que el fa particular? No, hi ha més: és un instrument que pot ser tocat per una persona o vàries a la vegada... Què més? No cal tenir formació musical... el pot tocar des d'un infant fins a un dels nostres venerables avis... És totalment intuïtiu!!

I quin és el secret que s'amaga darrera aquesta aparent senzillesa que el fa apte per a ser tocat per tots els públics? La seva interfície. L'instrument consisteix en una taula, rodona per més senyes, al damunt de la qual s'arrosseguen diferents peces de diferents formes (quadrats, rodones, triangles, etc) que a l'interaccionar les unes amb les altres produeixen diferents sons i les particularitats d'aquests sons (greus, aguts, intensitat, freqüencia, etc) es poden graduar amb la rotació de les peces, o bé apropant-les o allunyant-les les unes de les altres. Complicat? Explicat així ho sembla però si consulteu el següent gràfic estic segur que ho compendreu.

Les primeres demostracions de l'instrument comencen el 2005 però no és fins el 2006 que comença a fer-se popular de debò quan es penja una d'aquestes demostracions al YouTube.

L'impacte de la xarxa és tal que una de les artistes mainstream més compromeses amb l'avantguarda, Björk, veu el vídeo, demana una demostració i l'incorpora a la gira de presentació del seu nou disc "Volta", que per cert passarà per Espanya en un únic concert dins el festival Ola, el 15 d'agost.



Ara ja només falta que comenci la comercialització en sèrie d'aquest instrument... i no és broma, en breu està previst que surti a la venda!! A què esteu esperant per fer la vostra reserva!!

El gran germà?

Ja sé que és un tema força trillat, i gairebé tant antic com la mateixa xarxa, però xafardejant per la web he trobat el següent gràfic sobre tota la informació que generem sobre nosaltres mateixos pel sol fet de publicar en un blog.

Bé si voleu ja us el mirareu... l'interessant del tema és que avui dia si volem "existir" ho hem de fer tant en el pla off-line com en l'on-line i en tots dos deixem empremta "digital", i mai millor dit.

D'aquí en sorgeixen noves necessitats i models de negoci: Sarkozy contracta un assistent per "netejar" la seva imatge a la xarxa, empreses que esborren tot allò negatiu d'un mateix a Internet, empreses que ens gestionen el correu quan hem deixat de ser "operatius", és a dir morts...

D'aquí sorgeixen una sèrie de preguntes de caràcter ètic que són tant grates als filòsofs de la comunicació, teòrics, polítics i demés policies de la moral: és lícit posar límits a la xarxa? On comença i on acaba l'esfera personal i la privada? El fet de voler protegir les nostres dades a la web suposa, a la pràctica, la nostra mort "digital"?
Personalment crec que posar límits a la xarxa és voler posar valles al camp... cadascú ha de ser conscient del què suposa ser a la xarxa i tot allò que implica... és clar que per això potser hauríem de rebre algun tipus d'educació o informació al respecte... però això ja és un altre tema...

Sónar 2008

El Sónar 2008 (Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia) poc a poc va avançant en la seva programació. Aquest any, en la seva vessant musical, se centrarà en un gran tema: el factor femení.

Així tots aquells que hi estigueu interessats podreu veure una àmplia representació del que es cou en l'àmbit de la electrònica el.laborada per dones: Goldfrapp, M.I.A., Miss Kittin (ja convertida en tot un clàssic de les nits sòniques), Róisín Murphy (ex-vocalista de Moloko), Chloé, Camille, Yelle i un llarg etcètera.

També cal fer esment en la importància que es dóna a França aquest any. El Sónar ens ve a demostrar que els nostres veïns del nord han recuperat part d'allò que en els noranta es va batejar com a "french touch" amb artistes com Justice, SebastiAn, Dj Mehdi, Dirty Sound System, etc.

I tot això sense oblidar-nos de comentar una de les característiques més importants del Sónar: aquella que fa referència a la seva imatge. Aquest any està dedicada a l'enginyeria genètica i la biociència (temes que molts de nosaltres hem tocat de forma més o menys tangencial en d'altres assignatures). Per Internet corren uns misteriosos vídeos sobre experiments genètics realitzats a alguna part de la Xina... A continuació una foto del què us hi podeu trobar...


Ja per acabar i per tots aquells que us interessi la música electrònica, o simplement us hagi picat la curiositat, recomenar-vos un parell de pàgines: clubbingspain i discogs. En la primera podreu estar al dia de tot allò relacionat amb la electrònica al nostre país: nous llançaments, actuacions, entrevistes, sortejos, etc. Una pàgina molt completa.
Pel que fa a la segona és la base de dades online més completa que podeu trobar a la xarxa: hi podeu trobar absolutament totes les referències discogràfiques (lp, ep, 7", 12", cdr, etc) de qualsevol artista (no només dedicat a la electrònica).

Hola a tots! Aquesta és una prova per veure si m'he donat d'alta correctament.